Entrevista :: Màrius Serra.

"Quiet és el llibre que m'ha costat més d'escriure de tots els que he fet en gairebé vint anys d'escriptura constant"

Màrius Serra novel·la a Quiet set anys a la vida del seu fill LLullu que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència encara no ha definit. Un llibre plè de moments i records especials que esdevenen petits relats plens de grans lliçons de vida. 80grams ha parlat amb l'autor del seu nou llibre.

80grams: Quiet és un llibre sobretot plè de sentiments.
Màrius Serra: És un llibre emocional, sí, perquè parteix d’una situació extrema sostinguda en el temps, que et fa passar per estats emocionals molt diferents.

80grams: Aquest llibre Màrius ens ensenya moltes més coses que el munt de llibres d’autoajuda i de psicología que trobem actualment a la venda. Amb doble mèrit, per què Quiet és un llibre literari sense cap voluntat de terapia.
M.S:El boom dels llibres d’autoajuda només s’explica per la pèrdua de referents espirituals i del sentit comú. De fet, acostumen a ser receptaris d’obvietats ben trenades. En el millor dels casos, instruccions d’ús. La vida no és un curset ni un moble de l’Ikea ni un aparell electrònic. La vida és ús. La literatura aporta la possibilitat de viure altres vides. Altres usos.

"La vida no és un curset, ni un moble d'Ikea, ni un aparell electrònic. La vida és un ús"

80grams: Creus que moltes de les respostes que busca la humanitat estant més aprop del que sembla?
M.S: És molt més interessant buscar preguntes.

80grams:És més difícil escriure sobre el que s’ha viscut Màrius?
M.S: D’una banda, en tens un coneixement complet, tot i que esbiaixat per la teva percepció de part involucrada. Per l’altra, és molt difícil prendre distància. La literatura exigeix desplegar estratègies per explicar les històries: un punt de vista, un narrador, un to... Prendre distància sobre l’experiència pròpia és molt difícil, i penetrar en el territori de la intimitat és com travessar un camp de mines. D’una cosa estic segur: Quiet és el llibre que m’ha costat més d’escriure de tots els que he fet en gairebé vint anys d’escriptura constant.

80grams:Escriure en forma de diari crec que personalitza molt més el llibre. Quina és la teva intenció?
M.S: M’acullo més a la crònica literària que no pas al dietari introspectiu, perquè vaig decidir explicar històries perquè el lector en tragués les seves conclusions, més que no pas fer elucubracions introspectives sobre com vivia cada situació. Tots els episodis estan datats però no estan ordenats cronològicament, sinó emocionalment. La percepció del temps que té el Llullu és un misteri, però segur que no té la noció de progrés. D’aquí la decisió de no mantenir l’ordre cronològic.

"Sense detalls no hi ha literatura ni memòria"

80grams: És un llibre fet de moments al costat d’en Llullu. La memoria està construïda de petits records?
M.S: Totalment. Sobre els petits records construïm tota la nostra memòria, també la històrica. Els relats es fonamenten sempre en els detalls. Sense detalls no hi ha literatura ni memòria.

80grams: La forma és molt important en aquest llibre. Els títols de cada capítol, el resum al principi amb el més important, el joc e fotografíes dels final que permeten veure el Llullu corrent si passes les fulles ràpid…
M.S: Quiet pretén ser una obra literària. No pas un desfogament o un text terapèutic. La tria formal i estilística és l’ànima del llibre. Sense aquesta intenció estètica, no existiria.

80grams: Com t’ha ajudat escriure sobre el teu fill?
M.S: Verbalitzar és una bona manera de comprendre i fer comprendre. És el que hem fet sempre, a casa, amb la malvestat que ha transformat el nostre fill en un ésser tan contemplatiu. Verbalitzar oralment és a l’avantsala de l’escriptura, sobretot en el cas d’algú que, com jo, s’hi dedica. M’ha ajudat a comprendre-ho més.

"Sense paraules, la humanitat seria una altra cosa"

80grams: Com ens ajuden les paraules?
M.S: Les paraules ens permeten generar relat sobre això que hem convingut a anomenar realitat. Sense relat, la realitat és una altra cosa. Sense paraules, la humanitat seria una altra cosa. No gosaria gaire ni definir-ho ni valorar-ho, però és obvi que el llenguatge verbal constitueix l’essència de la nostra condició humana.

80grams: Però per compartir les pors i els sentiments més ocults s’ha d’estar preparat no?
M.S: Per compartir qualsevol cosa cal estar preparat. D’entrada, cal saber que la tens. Cal conèixer el que tens i ser capaç de verbalitzar-ho. Només així pots compartir-ho.

80grams: Com creus que els escriptors escullen els seus temes?
M.S: De maneres molt variades i atzaroses. Diuen que cada casa és un món, oi?, doncs cada cas també és un món.

80grams: La vida a vegades ens posa a prova i ens fa descubrir que som capaços de tot.
M.S: La vida ens posa a prova cada matí. És tan extraordinàriament complexa que cal celebrar-la a cada minut que passa.

80grams: Es pot fer literatura de tot Màrius?
M.S: De tot.

:: Altres entrevistes
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .