Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dimecres, 17 de desembre de 2008

Entrevista :: Lluís Permanyer.

L'esplendor de la Barcelona burgesa
Editorial Angle


El periodista Lluís Permanyer acaba de publicar el llibre L'esplendor de la Barcelona burgesa, un recull de 200 fotografies, moltes inèdites, de la burgesia barcelonina de finals del segle XIX principis del XX. El periodista explica en aquesta entrevista algunes de les anècdotes d'aquesta classe social coetania del modernisme i fonemental per la historia de Barcelona.

“El modernisme va significar el Renaixement de Catalunya”

80grams: Llegint el llibre ens entren ganes de traslladar-nos en el temps i viure aquella època esplendorosa. A vostè li va passar el mateix mentre l’escrivia?
Lluís Permanyer: No perquè aquest llibre és la destil·lació de molts anys de feina. La història de Barcelona té molts cantons i jo ja n'he tocat uns quants, però l’època burgesa va ser brillant i retratar-la en aquest llibre ha estat molt agraït. És una època que fa molt de goig per si sola.

80grams: Li deu moltes coses Barcelona a la Burgesia Catalana?
L.P: El modernisme català va significar el Renaixement de Catalunya, un renaixement que va arribar una mica més tard que en altres llocs. Va significar una revolució en tots els sentits, revolució industrial, arquitectònica, de ciutat, moral, social, de costums… El binomi Modernisme – Burgesia va contribuir a l’esplendor de l’època.

80grams: L’Eixample es va convertir en un dels escenaris burgesos per excel·lència, però al principi els va costar una mica adaptar-se al nou espai.
L.P. Abans de la demolició de les muralles i la creació de l’eixample la gent vivia encaixonada a ciutat vella amb una densitat demogràfica similar a l’asiàtica. Els espais públics eren mínims i la lluminositat escassa. Amb el Plà Cerdà les coses canvien radicalment, l’arquitecte no vol caure en els mateixos errors i projecte un eixample caracteritzat per l’amplitud. Però habilitar aquesta zona amb serveis perquè el burgesos hi poguessin viure era molt car, i l’ajuntament no ho podia fer sol. La majoria de carrers estaven sense asfaltar, no hi havia servei de clavegueres i molts propietaris es van construir els seus propis pous d’aigua per poder abastir-se.

80grams: Normalment les anècdotes són el que més ens crida l’atenció dels llibres d'història. Una de les més curioses és l’origen del mot Can Fanga per referir-se als de Barcelona.
L.P. Això tenia molt a veure precisament amb el fang que hi havia al carrers de l’eixample per la falta d’asfalt. Van ser els de Girona que baixaven a Barcelona els que ens van posar aquest nom, del fang que hi havia per tot arreu. A l’entrada de casa meva a l’eixample es conserva encara la peça metàl·lica que els burgesos fixaven al costat de la porta per treure’s el fang que quedava a l’angle que hi ha entre el taló i la sola de les sabates, abans d’entrar a casa.

80grams: Gràcies a la burgesia tenim avui en dia molts edificis de l’eixample amb entresol i Pis Principal.
L.P. El Plà Cerdà preveia una alçada limitada dels edificis, però els propietaris volien treure el màxim rendiment econòmic a la seva inversió. Per això molt d’ells van habilitar un pis per sota terra, que més endavant va servir per locals i comerços, un pis arran de carrer, l’Entresol, i el que ells anomenaven Pis Principal. Això permetia tenir més espais per treure’n profit però també era una manera d’assenyalar les diferències de classe. Com que no hi havia ascensor com més amunt vivies, menys classe social tenies. De totes maneres un cinquè pis real, teòricament era un tercer, perquè entremig hi havia l’Entresol i el Pis Principal.

80grams: Per la burgesia era més important aparentar riquesa que tenir-la?
L.P. Això passa també avui en dia, no és una cosa tant de la burgesia sinó de l’estil i la moral de cadascú. És cert però que a la burgesia li agradava molt lluïr. Les seves passejades eren gairebé com desfilades de roba, de cotxes, i d’edificis.

80grams: En el seu llibre descobrim coses tant interessants com per exemple que l’arquitecte que més va treballar durant el modernisme va ser Sagnier molt per sobre de Gaudí o Domènech i Muntaner.
L.P. Sagnier va fer unes 500 obres durant el Modernisme, Gaudí en va fer unes 20 i Domènech i Muntaner unes 30. Sagnier era un dels preferits per la burgesia, tenia un promig de qualitat molt alt, era polivalent, ho projectava tot, i a més tenia molt bon tracte, a diferencia dels altres dos que tenien un caràcter difícil. Això feia que els burgesos s’ho diguessin els uns als altres i que a Sagnier no li faltés la feina.

80grams: Els esports van ser molt importants pels burgesos. Tenien diners, temps lliure i els servien per relacionar-se. Aquest any se celebren 100 anys d’esquí a Catalunya. Els burgesos també en van ser els impulsors no?
L.P. És clar. Tenien una gran influència Europea, temps lliure i diners. No podien haver-lo inventat els obrers. Totes les novetats europees s'havien de fer-se també a Catalunya.

80grams: En total el llibre inclou 200 fotografies, moltes d’elles inèdites d’arxius familiars. Tot i així vostè assegura que encara hi ha amagats molts “tresors” d’aquella època en nombroses cases particulars.
L.P. Actualment s’estan descobrint molts Pisos Principals de l’eixample amb meravelles modernistes enterrades dins que ni els seus propietaris coneixien. Bona part d’aquesta recuperació és gràcies a què al llarg de la història sovint ha estat més barat construir a sobre que enderrocar. Desgraciadament molts altres edificis si que es van destruir.

" El fill va ser molt intransigent amb el pare"

80grams: Els principals culpables d’aquesta destrucció van ser els noucentistes.
L.P. Durant els meus anys d’estudi em va sorprendre molt descobrir que els principals responsables de la destrucció modernista van ser els noucentistes i no els franquistes. Els principals exponents del modernisme van ser durament criticats per personatges com Eugeni d’Ors, i molts d’ells destruïts. El fill va ser molt intransigent amb el pare.

:: Altres entrevistes
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 comentari:

  1. Molt interessant l'entrevista! M'ha sorprès especialment l'origen de l'expressió gironina "Can Fanga" i he quedat perplexe amb el tema dels "Principals i entresols". Es deurien quedar amb un pam de nas amb l'arribada de l'ascensor!. Tot i que els inversors hi veurien money money...

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails