Maria Barbal. Escriptora i professora
Tremp 1949
Va passar la seva infantesa al Pallars, un fet que va marcar les seves primeres narracions. El 1964, es va traslladar a viure a Barcelona, on estudiaria Filologia Hispànica a la Universitat Central. Els seus primers llibres són una revisió de l'univers rural, però també amb una mirada crítica. Pedra de tartera (1985), la història d'un desarrelament i que va rebre el premi Joaquim Ruyra, és un dels màxims exponents d'aquest corrent. Els premis de la Crítica, Nacional de Literatura i Serra d'Or suposen, durant aquests anys, la confirmació d'una prosa narrativa que de seguida va ser considerada com una de les més netes i intenses de la seva generació. A poc a poc, però, va abandonar els temes rurals per a situar les seves històries en contextos més urbans. Maria Barbal ha escrit també narrativa juvenil i una obra de teatre, L'helicòpter (2000). En l'actualitat alterna l'escriptura amb la docència i darrerament se li va atorgar la Creu de Sant Jordi (2001).
NOVEL·LA:
- Pedra de Tartera (1985) Premi Joaquim Ruyra, Premi Joan Creixells, Premi Literatura Catalana de la Generalitat.
- Mel i metzines (1990)
- Càmfora (1992) Premi de la Crítica, Premi Nacional de Literatura Catalana, Premi de la Crítica Serra d'Or.
- Escrivia cartes al cel (1996)
- Carrer Bolívia (1999) Premi Cavall Verd-Blai Bonet
- Cicle de Pallars (2002)
- Bella Edat (2003)
- País Íntim (2005) Premi Prudenci Bertrana Narrativa 2005
- Emma (2008)
- La pressa del temps (2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada