Jordi Pàmies

Jordi Pàmias. Poeta i assagista

Guissona, 1938

Estudià Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i exercí com a professor, durant trenta anys en un institut de Lleida. És casat i té tres fills. L'any 1969 es donà a conèixer com a poeta en guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit, amb La meva casa. Després d'aquest vindrien altres poemaris, també mereixedors de premis ben diversos. La qualitat i la constància de la seva escriptura l'han convertit en una de les veus més representatives de la seva generació, i en un referent per als nous autors. Tant és així que l'any 2002 va guanyar el premi Josep Ma. Llompart al millor llibre de l'any, pel seu recull de poemes Narcís i l'altre. També ha conreat, fruit de la seva recerca contínua i de la seva curiositat literària, altres gèneres, com ara el teatre (Camí de mort, 1979) i l'assaig (Quadern de tres estius, 1986). El 1999 reb la Creu de Sant Jordi.

OBRA:

• La meva casa (1972) Premi Joan Salvat Papasseit
• Memòria d'un temps empresonat (1973)
• Cansada veu (1974)
• Cançons de la nit benigna (1975)
• Clam de la neu (1977)
• Flauta del sol (1978) premi Carles Riba
• Lluna d'estiu (1985) premi Vila de Martorell de Poesia
• Àmfora grega (1985) premi Vicent Andrés Estellés.
• El foc a la teulada. Obra poètica I (1982)
• Quadern de tres estius (1986), dietari
• La nit en el record. Obra poètica II (1986)
• El camí de ponent (1990)
• L'alegria velada (1992)
• Entre el record i el somni (1991) premi Ciutat de Palma
• La plana verda (1994)
• La fuga del mil·lenni (2000)
• Narcís i altre (2002), premi Miquel de Palol
• Terra cansada (2004) Premi de la Crítica Catalana
• La nit en el record: Obra completa, 2. (2006)
• La veu de l'Àngel (2009)