Joan Margarit Consarnau (Aquitecte i poeta)
Sanaüja 1935
Fill d'arquitecte i mestra de Barcelona, exiliats a Sanaüja durant la Guerra Civil Espanyola. Durant la seva infantesa Margarit viu a molt llocs: Barcelona, Rubí, Figueres, Girona i les Illes Canàries on es llicencia en arquitectura al Col·legi Major Sant Jordi. El 1968, Margarit aprova la Càtedra de Càlcul d'Estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Es dóna a conèixer com a poeta escrivint en castellà el 1963. Passen 10 anys fins que torna a escriure (Crònica 1975). Inicia la seva obra poètica en català el 1980. Des d'aleshores ha compaginat la seva tasca com a arquitecte i les publicacions de poesia. Actualment està jubilat de l'exercici de l'arquitectura.
A principis d'octubre de 2008 guanya el Premi Nacional de Poesia per Casa de misericòrdia.
FRASES: "Sense poesia m'hauria tirat per la finestra"
RECULL DE POEMES EN CATALÀ:
- L'ombra de l'altre mar (1981)
- El passat i la joia (1982)
- Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe (1983)
- L'ordre del temps (1985)
- Mar d'hivern (1986)
- La dona del navegant (1987)
- Edat roja ( 1990)
- Els motius del llop (1993)
- Aiguaforts (1995)
- Estació de França (1999)
- Poesia amorosa completa 1980 - 2000 (2001)
- Joana (2002)
- Els primers fred. Poesia 1975 - 1995 (2004)
- Càlcul d'estructures (2005)
- Casa de misericordia (2007)
- Barcelona. Amor final (2007)
- Misteriosament feliç (2008) Premi Nacional de Poesia
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada