Antònia Vicens

Antònia Vicens, escriptora

Santanyí (Mallorca), 1941

De ben petita li agrada sentir la llengua que parlen al seu poble i escoltar la gent gran, i és a partir d'aquestes experiències que neixen els primers relats. El 1965 rep el primer reconeixement per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrós amb un recull de tres contes. Però l'autèntica prova de foc de la seva literatura és el premi Sant Jordi 1967 que obté amb la novel·la 39º a l'ombra, reeditada per Edicions 62 el 2002, una obra que rep comentaris ben entusiastes dels crítics de l'època. Aquest premi impulsa la seva literatura i, des d'aleshores, ha publicat nombroses novel·les, mentre la crítica i el lector hi continuen veient una escriptora tenaç i intel·ligent, preocupada per temes com la condició de la dona, la soledat i la terra pròpia, és a dir, els canvis que ha patit l'illa de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquest fet en les últimes generacions. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2004 li van otorgar el Premi Ramón Llull a la seva trajectòria.

OBRA:

• 39º a l'ombra (1968) Premi Sant Jordi
• Material de fulletó (1971)
• La festa de tots els morts (1974)
• La Santa (1980)
• Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (1982) Premi Ciutat de Palma
• Gelat de maduixa (1984) Premi Ciutat de València
• Terra seca (1987)
• Febre alta (1998)
• Quan un home s'enamora (1998)
• Lluny del tren (2002)
• Ungles perfectes (2007)
  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .