QUIN GUST TÉ L'AIRE?
Ja s’estan barallant un altre cop. No entenc què diuen, el soroll del ventilador no em deixa escoltar bé. Em sembla que la mare està enfadada per què el pare va venir molt tard ahir a la nit. Sempre ve tard. A mi la mare també em renya quan trigo cinc minuts a sortir de l’escola. Està obsessionada amb la puntualitat. Després li diré en secret al pare perquè se senti millor. Algunes nits la sento plorar des de la meva habitació. Ella no ho sap. Potser és que té malsons com jo. Li diré que deixi la llum de la tauleta oberta. A mi em va bé. Un dia que plorava vaig acostar-m’hi i em va fer fora cridant. Per què crida tant la mare? A vegades em fa por.
Fa calor. Les aspes del ventilador van tant de pressa que ja no les distingeixo. Intento concentrar-me per contar-les però és impossible, semblen una de sola. Aquest matí la mare m’ha castigat perquè he volgut provar el patinet nou al passadís. Jo li he dit que m’avorreixo i ella m’ha contestat que miri una estona la televisió. Sempre em diu el mateix. Mentre dinàvem li he preguntat al pare si demà anirem a fer un volt en bici. Fa molts dies que no hi anem!! El pare m’ha dit que no, com sempre, que serà fora uns quants dies, no sap quants.. Quin rotllo!!!Mai sap quants!! Però si demà és diumenge i no treballes, li he dit. La mare ha fet una cara rara. M’hauré d’esperar a que torni perquè la mare no sap anar amb bicicleta i mai vol fer res amb mi. Sempre diu que està molt ocupada rentant la roba, planxant, fent el dinar… A vegades l’ajudo.
L’aire del ventilador és calent però m’agrada molt que em toqui a la cara. És com quan vaig amb bicicleta molt ràpid per una baixada sense mans!!! Quin gust fa l’aire? Després li preguntaré al pare. El pare ho sap tot perquè viatja molt, és una persona molt important a la seva empresa. Jo de gran vull ser com ell. Viatjar molt i saber moltes coses. La mare s’enfada molt quan dic això. El pare sempre em porta regals quan torna i a la mare també. Però em sembla que a la mare no li agraden gaire perquè sempre fa mala cara quan els obra. No ser perquè es posa tant trista, a tothom li agrada rebre regals.
La boca se m’asseca amb l’aire del ventilador. Ja no es barallen. Haig de sortir de davant del ventilador abans que la mare em vegi. Sempre em diu que un dia em tallaré un dit amb les aspes. Què es pensa que hi ficaré la mà? El pare porta una maleta molt gran, més que altres vegades. Això vol dir que serà molt dies fora. Cada vegada són més dies. Està plorant. La mare també. A vegades somio que el pare no torna i em desperto plorant. Potser ells també han tingut aquest malson i per això ploren.
Fa calor. Les aspes del ventilador van tant de pressa que ja no les distingeixo. Intento concentrar-me per contar-les però és impossible, semblen una de sola. Aquest matí la mare m’ha castigat perquè he volgut provar el patinet nou al passadís. Jo li he dit que m’avorreixo i ella m’ha contestat que miri una estona la televisió. Sempre em diu el mateix. Mentre dinàvem li he preguntat al pare si demà anirem a fer un volt en bici. Fa molts dies que no hi anem!! El pare m’ha dit que no, com sempre, que serà fora uns quants dies, no sap quants.. Quin rotllo!!!Mai sap quants!! Però si demà és diumenge i no treballes, li he dit. La mare ha fet una cara rara. M’hauré d’esperar a que torni perquè la mare no sap anar amb bicicleta i mai vol fer res amb mi. Sempre diu que està molt ocupada rentant la roba, planxant, fent el dinar… A vegades l’ajudo.
L’aire del ventilador és calent però m’agrada molt que em toqui a la cara. És com quan vaig amb bicicleta molt ràpid per una baixada sense mans!!! Quin gust fa l’aire? Després li preguntaré al pare. El pare ho sap tot perquè viatja molt, és una persona molt important a la seva empresa. Jo de gran vull ser com ell. Viatjar molt i saber moltes coses. La mare s’enfada molt quan dic això. El pare sempre em porta regals quan torna i a la mare també. Però em sembla que a la mare no li agraden gaire perquè sempre fa mala cara quan els obra. No ser perquè es posa tant trista, a tothom li agrada rebre regals.
La boca se m’asseca amb l’aire del ventilador. Ja no es barallen. Haig de sortir de davant del ventilador abans que la mare em vegi. Sempre em diu que un dia em tallaré un dit amb les aspes. Què es pensa que hi ficaré la mà? El pare porta una maleta molt gran, més que altres vegades. Això vol dir que serà molt dies fora. Cada vegada són més dies. Està plorant. La mare també. A vegades somio que el pare no torna i em desperto plorant. Potser ells també han tingut aquest malson i per això ploren.
Laura Garcia (Novembre de 2008)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres relats
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada