Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dijous, 17 de novembre de 2016

Novetat :: Procés enverinat

Procés enverinat
Salvador Balcells
Editorial Meteora
Novembre de 2016
Novel·la negra

SINOPSI: Un simpatitzant d'un moviment independentista és tirotejat per uns motoristes quan recull signatures en suport d'una DUI en una paradeta prop del mercat en ple centre del Vendrell. 
Quatre dirigent castellonencs d'Unión Democràtica Popular, partir unionista de dretes, dinen en un restaurant de Tarragona. Un d'ells, Alfonso Adell, únic partidari de fer un referèndum pactat sobre la independència de Catalunya, mor aquella mateixa tarda a causa del ingestió, segons sembla d'un bolet letal. 
Els sostinspector Emili Espinosa es farà càrrec del cas d'enverinament, però ben aviat veurà que, quan hi ha política pel mig, tots els esuitxos taquen, Espinosa no s'hi ha volgut embolicar mai, en política, però, per més lluny, que en vulguis estar, sovint acaba entrant per la porta de casa teva, i llavors el perill més gros no rau en la naturalesa del crim, sinó en la víctima triada.

Entrevista amb l'autor:
D’on surt la idea de fer una novel·la negra sobre el procés català? 
Tots els escriptors de ficció ens basem, poc o molt, en l’observació de la realitat. A partir de fets reals, el recreem, els manipulem i els donem el nostre toc personal per tal d’encabir-los en les nostres novel·les. El procés és el tema més present en la quotidianitat dels mitjans de comunicació i part important de l’espai públic. És un rerefons que sorprèn que no aparegui més en la ficció escrita, en les sèries televisives o les pel·lícules produïdes a Catalunya o fins i tot podríem dir a altres indrets de l’estat espanyol.
Quan, fa pocs anys, van començar a proliferar les paradetes independentistes per carrers i places vaig pensar, com a novel·lista de temàtica criminal, què passaria si una d’aquestes parades patís un incident o atemptat amb ferits o potser alguna mort. I si, dies després, un conegut polític antiindependentista morís en estranyes circumstàncies, aparentment com a resposta.
Així comença la novel·la. El que passa després ja són figues d’un altre paner, no només perquè qui s’encarrega de la investigació és un policia molt especial, sinó perquè quasi res no serà el que sembla..
Però contestant a la pregunta en realitat no és una novel·la negra sobre el procés català, sinó que és una novel·la on apareix el procés com a teló de fons i referent d’algunes conductes i actuacions.

És difícil barrejar crims i política? Sembla que últimament la realitat supera la ficció. 
En una novel·la no hi ha res difícil, tot és possible. Confiem que  la realitat sigui una altra cosa, i això que jo explico quedi com la llicència literària d'un escriptor de temàtica criminal. Perquè cal reconèixer que, els que ens hi dediquem, estem una mica malalts i veiem crims per tot arreu. Per tant, que quedi clar que PROCÉS ENVERINAT és només un relat de ficció. I que no es tracta d'agitar cap fantasma de la por. Com a novel·la de ficció, intenta mantenir una coherència interna que no ha de coincidir forçosament amb la realitat. Això suposant que el que coneixem sigui la realitat.

A banda de crims, la novel·la també parla de corrupció i dels lobbies que tenen el poder polític real
És que va d’això. En el meu relat es presenta la política com un gran espectacle de titelles. La gent, els espectadors, inclòs el mateix policia protagonista, Emili Espinosa, són igual que nens que, enlluernats per l’acció de les figures a l’escenari, sovint no es fixen en els fils que les mouen. I encara menys, lògicament, en les mans que mouen aquests fils.

Com et documentes per a escriure aquesta i totes les teves novel·les? 
Depèn de cada cas. Per començar pot ser un fet real en forma de notícia llegida o escoltada. O una cosa totalment inventada per mi. Després, un cop decidit el tema, es tracta de cercar la màxima documentació per tal que el que explico sigui versemblant, sense errors ni contradiccions. Tota la resta és imaginació.

Creus que la novel·la negra s’ha d’actualitzar i parlar de temes actuals per arribar a més públic? 
Crec que ja ho està d’actualitzada. En general, la novel·la negra sempre ha tingut un contingut important de crítica social, adaptat al temps i al lloc on s’escriu i es publica. Una altra cosa és que el públic estigui sovint influenciat per modes o interessos econòmics de grans editorials i prefereixi llegir novel·les més comercials i molt allunyades de la nostra realitat i actualitat.

Els teus són personatges prototipus de novel·la negra? 
No ho són en absolut. De fet, jo considero que la sèrie del sotsinspector dels Mossos Emili Espinosa no és estrictament novel·la negra, sinó més aviat novel·la policíaca amb tocs costumistes. Personalment m’agrada més definir-la com a novel·la criminal, que inclou tant la negra com la policíaca.

Quin pes tenen les dones en la teva novel·la? 
Molt important. Tot i que el protagonista principal és un home, les dones que l’envolten el condicionen de tal manera que seria molt diferent sense elles. De les cinc novel·les de la sèrie publicades fins ara, n’hi ha una, DUR DE PAIR, on agafen un pes encara més gran, fins al punt que li roben el protagonisme a Espinosa.

Sembla que no hi ha gaire protagonistes femenines en el gènere encara? 
És cert, però l’augment de dones que escriuen novel·la criminal en català i trien una protagonista femenina està reduint la diferència respecte dels homes. En són exemples Margarida Aritzeta amb la inspectora Mina Fuster o Montse Sanjuan amb la sergent Anna Grimm, entre d’altres. I no només escriptores, també ells. Jaume Benavente té una dona protagonista d’algunes de les seves novel·les: la inspectora Marja Battelaar. I parlant d’escriptores, recordem Anna Maria Vilallonga amb les seves negrotes d’ “Elles també maten”.

Hi haurà noves aventures del sostinspector Espinosa? 
En aquesta darrera novel·la Espinosa en surt força  malparat tant física com psicològicament. Comença a tenir una edat. Però  precisament per això em fa molta pena matar-lo ara o abandonar-lo quan més necessita el meu suport. A més, els amics m’animen a  seguir no només per ell, sinó perquè també s’han enganxat a la seva família.  Així que ja tinc mig pensada una nova trama i hi he començat a treballar.

Per què creus que en els darrers cinc anys hi ha hagut un boom en la novel·la negra catalana? 
No crec que es pugui considerar un boom, perquè encara es llegeix molt poc i la seva presència a les nostres llibreries és, en general, més aviat marginal si la comparem amb la novel·la negra espanyola. I molt pitjor encara respecte dels best sellers també en espanyol. Una altra cosa és que hagin proliferat els escriptors que s’hi dediquen. I sobretot les editorials que han apostat per aquest tipus de temàtica. Però els escriptors es troben amb dificultats per publicar i  les editorials es veuen forçades per qüestions econòmiques a fer edicions amb pocs exemplars, per la qual cosa és un peix que es mossega la cua.

Han augmentat novetats, autors i també festivals, com el que tu organitzes, El vi fa sang. 

 És cert, però amb tots els condicionants que deia abans. Els festivals vam bé per ajudar a la difusió del gènere entre el públic lector i són un lloc de trobada dels escriptors que els permeten intercanviar experiències i punts de vista. Però de tots els que es fan als Països Catalans, només n’hi ha tres, Tiana Negra, Andorra Negra i El Vi Fa Sang de l’Espluga de Francolí, que es dediquin exclusivament a la novel·la criminal en català. Tot i que cal dir que el català també és molt majoritari a Vilassar de Noir, Sang Cugat i El Segre de Negre de Lleida i Febrer Negre de Palma. I que té una presència força destacada a Cubelles Noir.

Gràcies Salvador. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails